sábado, 29 de septiembre de 2012

Moixaines


6 comentarios:

  1. Sort que sempre hi ha algú que les agraeix.

    ResponderEliminar
  2. La ma, el pardalet i la ferotge mirada de la senyora. Sort que sempre hi ha algú que se les mereix....

    Petons.

    ResponderEliminar
  3. Em crida l'atenció aquest equilibri tan fràgil, entre dos aus que no tenen cap problema a l'hora d'alçar el vol, i dos éssers que prou feina tindran quan vulguin posar-se dempeus. Les teves fotos sempre conviden a trobar un munt de significats.

    ResponderEliminar
  4. Hola bonic.... M'agrada molt el lloc a on has fixat el teu "punt de mira". Ocells -potser ocellots- diferents amb vols i cels diferents. En un sol instant, aus heterogènies ens parlen de la gana, de la tendresa, de la soledat, de la indiferència i fins i tot de la més grotesca absurditat.
    Com sempre, les teves paraules em fan alçar el vol, cosa força imprudent si condueixes autocars..

    Petons per tots quatre, Pere, i gràcies per la visita.

    ResponderEliminar
  5. La foto es tierna, creo, aunque me cuesta (pero es mi problema) olvidar que tengo casi fijas seis o siete palomas en mi tejado, y no marchan con facilidad. Estoy intentando que aniden en la casa de enfrente, pero no me entienden, todavía.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  6. Tal vez la solución, cruel sin duda, sea dejarles algunas portadas de diarios en las que se vean imágenes, con sus correspondientes titulares, de actualidad política y económica. No hay paloma ni palomo que resista semejante prueba.

    Ese abrazo dalo por recibido y te reenvío otro para ti.

    ResponderEliminar