miércoles, 6 de febrero de 2013

Nen Gambià


8 comentarios:

  1. Ulls sagnants que remouen consciències, tant de bo els tinguérem sempre presents.

    ResponderEliminar
  2. No estoy mirando esta fotografía. La fotografía me observa a mi...

    ResponderEliminar
  3. Ha plorat molt pobre, té els ulls vermells, potser no te pares, potser no té res però no està enfadat. Per què? -pregunto- perquè s'ha deixat fotografiar. Reflexions d'un altre nen (Nil).

    ResponderEliminar
  4. Hi han mirades molt difícils d'oblidar. La d'aquest nen, a mig camí de la tendresa i la tristor, n'és una.

    ResponderEliminar
  5. Es cierto. La profundidad de su mirada no se deja atrapar en una imagen. Imposible aquietar del todo lo que dice,

    ResponderEliminar
  6. Aquests ulls, alhora tristos i contents, d'una tendresa gran i meravellosa com el continent que els acull, no estan vermells de plorar, sino de la terrible insolació que pateixen (ens van explicar que els nens, per sort molt pocs, que neixen amb els ulls blaus, tenen moltes possibilitats de quedar-se cecs). Per què s'ha deixat fotografiar? per una complicitat genial entre dos nens, ell i jo, i la vida. Per un moment vam ser grans amics.

    Petons grans, aquest cop pel NIl, i per tu també....

    ResponderEliminar
  7. Es cierto que hay miradas que parecen abarcar universos posibles...

    Un beso, Aquí me quedaré...

    ResponderEliminar