viernes, 1 de marzo de 2013

Poc a poc, l'oblit.


14 comentarios:

  1. Has parat el temps, has parat l'oblit.
    Emociona.

    ResponderEliminar
  2. you captured this scene very well Josep! very nice in black and white.
    greetings, Hilde

    ResponderEliminar
  3. Més greetings capturador de temps,colors , llums i emocions. La fotografia és la teva visió?

    ResponderEliminar
  4. L'oblit esdevindrà a poc a poc, no ho dubto. Però la iaia em transmet una sensació de velocitat, de voler arribar d'una vegada, que per ben poc se t'hauria escapat de quadre. Molt bona imatge.

    ResponderEliminar
  5. Camina cap a l'oblit però ara és la memòria. Preciós moment

    ResponderEliminar
  6. Potser la màgia del nostre "vici" sigui assolir la quimera de poder el temps i així, poder vèncer l'oblit.

    Gràcies pel teu comentari, Moncat.

    ResponderEliminar
  7. La fotografia és una opinió envers un teme infinit. Com totes les opinions, mai son del tot certes, tot i que si hem de procurar que siguin sinceres...

    Content i feliç de saber-te per aquests territoris "indis"

    ResponderEliminar
  8. Una de les coses, moltes, que em fascinen de la fotografia son les infinites possibilitats que envolten cada imatge. És cert, unes dècimes de segon més i a la iaia no caldria oblidar-la, ja que per nosaltres ja seria oblit.

    Com sempre, dubto que sigui capaç d'explicar el que en prou feines soc capaç d'entendre...

    Un abraçada molt gran, Pere, i petons per tots vosaltes.

    ResponderEliminar
  9. Potser l'oblit és una memòria feble; una memòria que sap que res és com creim recordar (també podriem parlar d'una memòria molt més generosa...).

    Gràcies, Laura, i un petó.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Preciosa imagen.

      Quizás camine en busca de sus recuerdos.

      Un abrazo lluvioso

      Eliminar
  10. Vaya ese saludo de vuelta, José Luis, y acompañado de un enorme abrazo.

    ResponderEliminar
  11. Me gusta la imagen de "caminar en busca de sus recuerdos". Invierte esa ubicación en el pasado con la que a menudo nos conformamos.

    Gracias por "piropear" esta imagen (fue ella la que me capturó a mí...).

    Un abrazo igual de lluvioso (que sepas que la lluvia y yo tenemos una excelente relación).

    ResponderEliminar