jueves, 20 de marzo de 2014

A Déu li agrada jugar


6 comentarios:

  1. charming and wonderful work Josep. I love it!
    un abrazo

    ResponderEliminar
  2. Feliz de que te haya gustado, Hilde.

    Un beso de alta montaña.

    ResponderEliminar
  3. Brutal, Josep, brutal!
    Sense paraules...encara que en podrien fer estampetes al Vaticà.

    ResponderEliminar
  4. Quan et sembla que la vida no et pot sorprendre, que la ciència ficció és un gènere literari, o cinematogràfic, apareix una situació com aquesta i…..estic d'acord amb tu amb l'adjectiu, penses que és "brutal".
    Encara és ara que no ser del tot que feien aquests quatre homes a la plaça del Pilar.

    Salut i una abraçada, Moncat.

    ResponderEliminar
  5. Quina fotassa, Josep! Enhorabona!!!

    ResponderEliminar
  6. La llum i les seves coses son una font inesgotable de sorpreses.

    Moltes gràcies, Jordi, i un petó.

    ResponderEliminar