Amb el temps passat i amb la vida viscuda què clar que ho veig ara...avui t’espero sentada.
Tot és més a prop del que creiem, i per tant no cal donar-li gaires voltes (només cal viure "fort" i no perdre el somriure…).Gràcies per la "visita", Laura, i un petó.
I tant que va ràpid!Tot i que veig a la senyora complaent amb el seu entorn, darrera, il·lusions i potser dubtes.
Potser qui ho te més clar és el banc…Una abraçada, Ramon.
Amb el temps passat i amb la vida viscuda què clar que ho veig ara...avui t’espero sentada.
ResponderEliminarTot és més a prop del que creiem, i per tant no cal donar-li gaires voltes (només cal viure "fort" i no perdre el somriure…).
ResponderEliminarGràcies per la "visita", Laura, i un petó.
I tant que va ràpid!
ResponderEliminarTot i que veig a la senyora complaent amb el seu entorn, darrera, il·lusions i potser dubtes.
Potser qui ho te més clar és el banc…
ResponderEliminarUna abraçada, Ramon.