sábado, 23 de marzo de 2013

Donosti


11 comentarios:

  1. El teu blanc i negre em recorda les pel·lícules de Jacques Tati, la mateixa pau, la mateixa innocència,la mateixa mirada benigna sobre tot el que ens envolta. És un imatge preciosa.

    ResponderEliminar
  2. A veure si fas el fotut favor de treure el filtre de nombres i lletres necessari per publicar comentaris al teu blog. Que ja n'hi ha prou.

    ResponderEliminar
  3. ¡Santa Maria dels despropòsits! Ni ho sabia que estaba posat el filtre dels collons. Disculpes (crec que ja li tret...si us plau confirma que així sigui).

    Per la resta, saps perfectament que el teu "criteri" lumínic és, per un servidor, d'allò més valuós... Moltes gràcies, molts petons i molt de molt per tots vosaltres.

    ResponderEliminar
  4. Vengo de leer tu comentario en casa de XuanRata, y he de decirte que me gusta mucho tu blog, lo visitaré más a menudo.
    De esta imagen me encanta la composición y el procesado en B/N que has efectuado, con esa luz tan maravillosa que tiene.
    Te pido que me disculpes si te molesta esta sugerencia: veo el horizonte ligeramente torcido, míralo bien.
    Enhorabuena por todo.
    Un saludo.

    ResponderEliminar
  5. Muchas gracias por tu visita, Emiliano. En lo referente a la sugerencia, no hay nada que disculpar y mucho que agradecer. Para mí la fotografía, como todo, es un proceso de aprendizaje continuo, por lo que cualquier cosa que me ayude en ese camino es muy bien recibida.

    Un saludo.

    ResponderEliminar
  6. Vaya, parece que los dobles (o las dobles) de los que hablé en una entrada reciente se encontraron al fin, por esta vez y sin que sirva de precedente. Tendrán mucho de qué hablar y tienen una ventaja: mientras una habla la otra escucha, y viceversa, cosa tan poco frecuente.
    Por lo demás, poner parapetos en lugar de barandillas, qué manera tan rara de asomarse tienen en Donosti...

    ResponderEliminar
  7. Confesión inconfesable: creo recordar que no se trata de la playa de La Concha, sino la de Zarautz; aunque al no estar seguro, le he puesto el nombre "genérico" del destino del viaje que hicimos. En lo referente a que una hable y la otra escuche, tienes toda la razón, las convierte en "ejemplares" en vías de extinción.

    ResponderEliminar
  8. Una escena que sembla pròpia dels anys 60, tant pel tractament de BN com de la vestimenta i pentinats de les senyores en qüestió. Tot molt clàssic tan com la pròpia Donostia, o San Sebastian (deuen dir elles). Penso que has fet una lectura intecionada de l'escena i així l'has plasmat.

    Salut.

    ResponderEliminar
  9. Dones en blanc i negre i el Cantàbric de fons.

    Noi, això t'ha quedat meravellós.

    Petons.

    ResponderEliminar
  10. És cert que la lectura que ara en faig és intencionada (dues "senyores" mirant un mar que ja no és el seu), però això em sol passar un xic desprès de prémer l'obturador. Crec que la fotografia és una intuició que, amb una mica de sort, es pot significar posteriorment...

    Salut, Moncat

    ResponderEliminar
  11. Meravelles de les noves "tecnologies". He visitat el teu "blog/raconet" i m'ha semblat "meravellós".

    Moltes gràcies i un petó, Aniquiladora.

    ResponderEliminar