La foto és molt xula. Amb el dibuix futurista de la porta i la mà incosncient del nen, ben visible.Petons
Per molt que t'amaguis... et trobaré.Xulíssima!!
¿Te abro o no te abro?
Un poblet perdut a les montanyes del Marroc. Un d'aquells moments en que tot el que passa sembla un resum perfecte (precisament, una de les coses que més m'agrada d'aquest instant és el nen amagat, xic vergonyós, i la mà atrevida, xic atrevida.Petons grans, Gemma.
Els nens son els millors "comercials" de la vida: la manera que tenen d'oferir-la és del tot genial.Gràcies i petons, Laura.
¿Te miro o me miras?Juegos que parecen metáforas precisas de lo que vendrá.Un abrazo, Nán.
La foto és molt xula. Amb el dibuix futurista de la porta i la mà incosncient del nen, ben visible.
ResponderEliminarPetons
Per molt que t'amaguis... et trobaré.
ResponderEliminarXulíssima!!
¿Te abro o no te abro?
ResponderEliminarUn poblet perdut a les montanyes del Marroc. Un d'aquells moments en que tot el que passa sembla un resum perfecte (precisament, una de les coses que més m'agrada d'aquest instant és el nen amagat, xic vergonyós, i la mà atrevida, xic atrevida.
ResponderEliminarPetons grans, Gemma.
Els nens son els millors "comercials" de la vida: la manera que tenen d'oferir-la és del tot genial.
ResponderEliminarGràcies i petons, Laura.
¿Te miro o me miras?
ResponderEliminarJuegos que parecen metáforas precisas de lo que vendrá.
Un abrazo, Nán.