Dues de les moltes realitats -o ficcions arrelades- que poden dornar-se de forma paral·lela. Orient i Occident; el cos i les manipulacions dels "salvadors" que pul·lulant per tot arreu.
Posats a imaginar, crec que deuen estar encabits en un garbuix mental un xic contradictori: viure el que volem i alhora obeir el que els de sempre volen.
Me quedé con la sensación de que en las calles de Estambul conviven lo que fué y ya no será (esplendor Otomano, cruce de culturas, etc…) con lo que quiere ser y para una gran mayoría no es (el falso deslumbramiento de un Occidente opulento y cansado). Una pobreza extrema de la mano de los signos de una riqueza exclusiva y todo ello enmarcado en un ciudad hermosísima.
Orient, Occident, llunyania, proximitat... Difícil de definir. Jo em quedo amb autèntica i tot el que vostè li vulgui afegir hi estaré d’acord.
ResponderEliminarTinc curiositat per saber que els passa pel cap a ambdós. A tu ja no t'ho pregunto perquè és ben evident, tot està a lloc per una descripció precisa.
ResponderEliminarEstambul mira hacia dos lados, por si alguien tenía alguna duda.
ResponderEliminarUn abrazo.
Dues de les moltes realitats -o ficcions arrelades- que poden dornar-se de forma paral·lela. Orient i Occident; el cos i les manipulacions dels "salvadors" que pul·lulant per tot arreu.
ResponderEliminarPosats a imaginar, crec que deuen estar encabits en un garbuix mental un xic contradictori: viure el que volem i alhora obeir el que els de sempre volen.
ResponderEliminarMe quedé con la sensación de que en las calles de Estambul conviven lo que fué y ya no será (esplendor Otomano, cruce de culturas, etc…) con lo que quiere ser y para una gran mayoría no es (el falso deslumbramiento de un Occidente opulento y cansado). Una pobreza extrema de la mano de los signos de una riqueza exclusiva y todo ello enmarcado en un ciudad hermosísima.
ResponderEliminarUn abrazo, Xuan.